Les meves expectatives i motivacions

El meu Pràcticum de Psicopedagogia en l’àmbit sociocomunitari es desenvolupa a l’Associació Quilòmetre Zero de Tarragona, en el marc del Projecte Mentora, una iniciativa vinculada a la Fundació Equitat, anteriorment Fundació Bofill.

Abans de l’inici oficial de les pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de conèixer el projecte per valorar si encaixava amb els meus interessos i amb els objectius formatius de l’assignatura. També vaig dedicar temps a consultar informació per entendre millor la iniciativa, les seves finalitats i les possibilitats d’intervenció que oferia.

Des del primer moment, em va interessar especialment la possibilitat de treballar l’orientació acadèmica i vital amb adolescència. Considero que aquesta etapa pot estar plena de dubtes, inseguretats i decisions que no sempre són fàcils de prendre. De vegades, sembla que el jovent hagi de saber què vol fer en el futur sense haver tingut prou oportunitats per explorar les diferents alternatives.

Per a mi, orientar no significa donar un excés d’informació ni dir a cada jove quin camí ha de seguir. Significa oferir eines, escoltar, obrir possibilitats i acompanyar cada persona perquè pugui descobrir què li interessa i quines opcions s’adapten millor a les seves necessitats i circumstàncies. Crec que és important transmetre que no existeix un únic itinerari vàlid i que els camins educatius i professionals es poden construir de maneres molt diferents.

La meva pròpia experiència: també vaig necessitar trobar el meu camí

Aquesta motivació té una dimensió molt personal. Acabada de nèixer l’ESO, jo mateixa em vaig sentir força perduda i vaig haver de fer moltes voltes abans de trobar la manera de continuar estudiant. El meu recorregut acadèmic no va ser una línia recta i, precisament per això, sé que no sempre és fàcil identificar què vols fer, quines opcions tens o quin camí pot encaixar amb tu.

Mirant enrere, penso en com hauria viscut aquella etapa si hagués disposat de més orientació, d’espais on expressar els meus dubtes o de persones que m’haguessin ajudat a veure les possibilitats que tenia al davant.

Aquesta experiència personal és una de les raons per les quals m’interessa tant acompanyar adolescents en els seus processos de decisió. No pretenc projectar la meva història en les seves vivències, perquè cada persona té unes circumstàncies, uns interessos i unes necessitats pròpies. Tanmateix, crec que poder compartir, quan sigui pertinent, que els camins acadèmics no sempre són rectes pot ajudar a transmetre un missatge esperançador: sentir-se perduda en un moment determinat no significa no tenir futur ni possibilitats.

M’agradaria que el jovent amb qui treballarem pogués descobrir que equivocar-se, canviar de direcció o necessitar més temps també forma part dels processos d’aprenentatge i de creixement. No es tracta de tenir totes les respostes durant l’adolescència, sinó de disposar d’acompanyament i d’oportunitats per anar construint-les.

La meva trajectòria professional i personal

Arribo a aquestes pràctiques amb una trajectòria que considero important per a la tasca que desenvoluparé. Soc mestra d’educació infantil i primària i tinc més de deu anys d’experiència professional. Aquesta experiència m’ha permès conèixer diferents necessitats educatives, desenvolupar estratègies de comunicació i aprendre la importància de crear vincles de confiança.

A més, fa molts anys que participo en projectes de voluntariat amb infants i joves en situació de vulnerabilitat, treballant aspectes com l’autoestima, la confiança i el reconeixement de les pròpies capacitats. Aquestes experiències m’han ajudat a entendre que l’acompanyament no consisteix només a oferir recursos, sinó també a reconèixer les potencialitats de cada persona i generar espais on se senti escoltada.

Paral·lelament, soc activista pels drets de les persones trans* i acompanyo famílies amb infàncies i adolescències trans*. També he participat en tallers adreçats a joves sobre les realitats i les vivències de les persones trans*. Aquest compromís ha reforçat la meva sensibilitat envers la diversitat, la importància de respectar els processos personals i la necessitat de crear entorns segurs, inclusius i lliures de prejudicis.

Tot aquest recorregut forma part de la meva manera d’entendre l’educació i l’acompanyament. Alhora, soc conscient que començar el Pràcticum implica continuar aprenent, revisar les pròpies idees i incorporar una mirada psicopedagògica que em permeti fonamentar les decisions i valorar críticament la meva intervenció.

Els primers passos en el Projecte Mentora

Des de l’inici oficial de les pràctiques, la incorporació al projecte ha estat molt activa. El mateix dia que vaig conèixer l’entitat, vaig començar a elaborar els materials per a les activitats d’orientació acadèmica. Juntament amb la meva companya Norma, estem participant en les visites als instituts de secundària per presentar el Projecte Mentora i donar a conèixer aquesta oportunitat al jovent.

Actualment, estem treballant intensament per avançar en les visites als instituts i poder constituir les parelles de mentoria al més aviat possible. Aquest ritme de treball m’està permetent veure com una proposta d’intervenció es transforma en actuacions concretes i m’exigeix organització, iniciativa, capacitat d’adaptació i coordinació amb les persones implicades.

Una de les meves aportacions ha estat dissenyar les activitats del taller. En fer-ho, he reflexionat sobre la necessitat de presentar la informació de manera entenedora i atractiva, sense atabalar les persones participants amb massa alternatives alhora. Considero que l’objectiu és despertar la curiositat, ajudar a identificar interessos i donar a conèixer possibilitats que potser no s’havien plantejat.

Aquest procés també em porta a preguntar-me com podem saber si les activitats realment ajuden l’alumnat. No n’hi ha prou amb preparar una xerrada i dur-la a terme: cal observar la resposta del grup, escoltar els dubtes, valorar la participació i identificar què podríem millorar en futures sessions.

Què espero aprendre durant el Pràcticum?

Un dels meus objectius és aprofundir en el disseny, la implementació i l’avaluació d’un projecte d’intervenció psicopedagògica en l’àmbit sociocomunitari. També vull conèixer millor la coordinació entre l’entitat, els instituts i les persones mentores voluntàries, i comprendre com es poden construir xarxes de suport que contribueixin al desenvolupament personal i educatiu del jovent.

M’agradaria aprendre a identificar necessitats, formular objectius realistes i valorar les intervencions a partir d’evidències. També vull continuar desenvolupant la capacitat d’escolta, l’adaptació a diferents realitats i la mirada crítica sobre la meva pròpia pràctica.

Finalment, espero que aquesta experiència m’ajudi a integrar la meva trajectòria educativa, social i personal amb els coneixements del màster. Vull aprendre a transformar la motivació i l’experiència acumulada en intervencions fonamentades, respectuoses i ajustades a les necessitats de cada persona.

Començo aquest procés amb molta motivació i amb una idea que m’agradaria mantenir present durant tot el Pràcticum: orientar no és decidir el futur d’una altra persona, sinó ajudar-la a descobrir que existeixen possibilitats i que pot construir el seu propi camí, encara que al principi no sàpiga ben bé cap a on vol anar.

Potser aquesta és també una de les coses més valuoses que puc aportar des de la meva pròpia experiència: recordar que no tenir clar el camí en un moment determinat no vol dir que no el puguem trobar.