Després d’haver plasmat les meues expectatives inicials, aquesta segona entrada del Diari de Pràctiques recull com ha sigut el procés d’acollida i l’aterratge real durant els primers dies al Taller d’Ocupació «Torre de la Mar II» de Borriana. Aquest primer contacte directe amb l’entorn i l’alumnat és fonamental per ubicar el nostre rol i començar a conéixer de prop la realitat quotidiana del centre.

L’acollida per part de tot l’equip professional del Taller d’Ocupació ha sigut immillorable. Cal destacar diversos aspectes molt positius per a aquesta etapa: d’una banda, realitze les pràctiques conjuntament amb una companya del mateix Màster de Psicopedagogia, la qual cosa ens permet formar un tàndem de treball i donar-nos suport mutu des del primer dia. D’altra banda, la nostra tutora de pràctiques és alhora la directora del centre; aquest fet és un gran avantatge perquè ens aporta una visió global i institucional del programa, ens facilita l’accés directe a totes les especialitats i ens ofereix molta flexibilitat per organitzar la nostra assistència setmanal.

A més, ens incorporem en un moment clau del programa, ja que l’alumnat es troba en l’última etapa del Taller d’Ocupació (que finalitza al febrer). Aquesta recta final fa que la nostra tasca d’orientació i acompanyament tinga encara més sentit, ja que d’ací a pocs mesos hauran d’afrontar la transició cap al mercat laboral ordinari.

A més, ens incorpore en un moment clau del programa, ja que l’alumnat es troba en l’última etapa del Taller d’Ocupació (finalitza al febrer). Aquesta recta final fa que la nostra tasca d’orientació i acompanyament tinga encara més sentit, pel fet que d’ací a pocs mesos hauran d’afrontar la transició cap al mercat laboral ordinari.

El millor d’aquests primers dies ha sigut poder entrar ja en contacte directe amb les diferents especialitats: hem pogut conéixer els grups de les enrajoladores, les d’informàtica i el taller d’obra.

Per a aquestes primeres sessions, la directora ens va proposar una dinàmica que ha resultat superinteressant. Els grups acabaven de vora la pel·lícula Tierra de hombres i es va plantejar un debat a l’aula al voltant de les desigualtats en l’àmbit laboral, en el qual la meua companya i jo també vam poder participar. Abans d’entrar, la directora ja ens havia anticipat que aquesta activitat aniria genial per observar com funciona cada grup, com responen i interactuen davant d’un debat i quins rols o personalitats destaquen dins de cada grup. El més enriquidor de tot va ser que, en acabar els debats amb cada grup, ens vam quedar comentat i analitzant entre les tres tot el que havíem vist. Aquesta posada en comú amb la directora ens ha permés contrastar les nostres primeres impressions i entendre molt millor el clima i les dinàmiques internes de cada aula.

La sensació general després d’aquesta rebuda és de molta comoditat i motivació. Poder viure aquesta observació guiada, compartir reflexions amb la directora i treballar estretament amb la meua companya ens dona molta seguretat, alhora que l’alumnat ja ens comença a veure com figura propera.

Tot i això, les converses i observacions d’aquests primers dies ja m’han despertat una primera inquietud crítica que m’agradaria anar responent al llarg d’aquesta estada. Em pregunte fins a quin punt aquest sistema dels Tallers d’Ocupació funciona realment a l’hora d’aconseguir una inserció laboral estable quan s’acabe el contracte. Vull comprovar per mi mateixa si l’èxit posterior depén més de l’estructura del mateix sistema o si està condicionat pels perfils, les trajectòries i la implicació dels mateixos participants davant la cerca de feina. Sens dubte, aquesta és una qüestió que tindré molt present ara que comencem a aprofundir en l’observació sistemàtica per detectar les necessitats psicopedagògiques que guiaran el següent repte.